Pagina principala
|
Vos in vedrinaBrèsa (en Lombàrt Ucidentàl: Bressa o Brèscia; en Cremunés: Brésa; en Italià: Brescia; Latì: Brixia; en verunés: Bressia; en todèsch stòrech: Wälsch-Brixen), l'è 'na cità dèla Lombardia e la g'ha 196 480 abitàncc (dàto del Desember 2015[1]). L'è 'l capolöch de la sò pruvincia. La cità la se tróa endel'àlta Pianüra Padàna a la bóca de la Val Trómpia, ai pè del Mut de la Madaléna e del còl Cidneo. El teretóre — delimitàt a nòrt de le Preàlpi Bresàne, a est de le Preàlpi Gardezàne e a òvest dei teretóre de la Franciacürta — l'è perlopiö de pianüra però töta la còsta meridiunàla del mut de la Madaléna (e pò a la séma) i è dét endèl teretóre del cümü , isé che 'l cümü de Brèsa el se tróa a ìga 'n escursiù altimétrica de 770 méter. El centro stòrich el rèsta al intèrno dei rèscc del sércol de le müre de l'época medievàla, e l'è sormontàt del còl Cidneo endóche l'è bèl en móstra 'l castèl. El rèst de la cità el se svelöpa sö töt el teretóre 'ntùren, enfìna a sfiorà le còste de le preàlpi, compàgn del mut de la Madaléna (a est), e 'l mut de Sant'Onòfre che però 'l rèsta zò sóta i cümü de l'hinterland Boès, Consés e Nàe. (Innanz)
Te 'l savevet che ...La Gioconda a l'era el nom che i milanes ghe daven al servizzi tranviari per el straport di mort de la cità al Cimiteri Magior. Cont el slargàss de la cità el Cimiteri Monumental l'è bastad pu e l'è stad fad su, arent a Musoch, el noeuv cimiteri Magior, lontan di bande pussee urbanizade de la cità, inscì de serrà i vari foponit voramai ciapad dent del cresser de la cità: con la soa vertura del 1895 el comun de Milan ghe domanda a la Carminati e Toselli de fà su di veture per menà i corp e i parent del mort, inscì che fussen comod. La linia tranviaria a l'è fada su propi per quell servizzi chi, desgià che prima el bosch de la Merlada l'era minga servid, e per un poo de temp ghe saria passad nissun tram normal. (Va inanz)
In di olter lengovI des Wikipedie con pussee de articoi: Ingles, Cebuan, Todesch, Svedes, Frances, Olandes, Russ, Spagnoeul, Italian, Arab Egizzian Alter lengov minoritari e piscinine: Waray, Basch, Bass azer, Minangkabau, Tamil, Latin, Asturian, Ladin dolomitegh, Marathi, Ocitan
Un proverbi a cas
"Chi vosa pussee la vaca l'è soa" |
Ocio!
WikipediaWikipedia l'è un'enciclopedia libera e portada inanz apena de utent volontari. El so obietiv l'è de menà la cognossenza libera a tucc e in pussee lengov che se po. I nost Cinch Pilaster inn:
Una vos de scriver
Cossa se po fà?
|
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.
- ↑ Statìstiche demogràfiche ISTAT. Statìstiche sö la popolasiù del Istitùto Nasiunàl de Statìstica relatìve al 31 de Dezember 2015.