Fred Brooks
Frederick Phillips Brooks, Jr., conegut com Fred Brooks (Durham, 19 d'abril de 1931 - Chapel Hill, 17 de novembre de 2022) va ser un arquitecte informàtic, i enginyer de programari nord-americà, conegut per gestionar el desenvolupament de la família d'ordinadors d'IBM System/360 i el seu paquet de programari de suport, OS/360, i per haver escrit amb sinceritat sobre el procés en el seu influent llibre The Mythical Man-Month ("El mític home-mes").[1] Brooks va rebre nombrosos premis, que inclouen la Medalla Nacional de Tecnologia el 1985 i el Premi Turing el 1999.[4][5]
Educació
[modifica]Nascut a Durham (Carolina del Nord), va estudiar a Duke University, graduant-se el 1953 amb una llicenciatura en Física, i es va doctorar en Matemàtica Aplicada (Informàtica) a Harvard el 1956, supervisat per Howard Aiken.[2]
Carrera i recerca
[modifica]Brooks va començar a treballar a IBM el 1956, treballant a Poughkeepsie, Nova York i Yorktown, Nova York. Va treballar en l'arquitectura de l'IBM 7030 Stretch, un superordinador científic que valia 10 milions de dòlars, del qual se'n van vendre nou, i en l'IBM 7950 Harvest per a la National Security Agency. Després, el van fer director per al desenvolupament de la família d'ordinadors System/360 i el maquinari OS/360. Durant aquesta època, va crear el terme arquitectura informàtica.
Fou a The Mythical Man-Month que Brooks va fer l'afirmació famosa: "afegir personal a un projecte de programari que va amb retard fa que encara vagi més tard". Des de llavors, això es coneix com a Llei de Brooks. A més de The Mythical Man-Month, també és famós el seu article No Silver Bullet — Essence and Accident in Software Engineering.
El 1964, Brooks va acceptar una invitació per treballar a la Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill i fundar-hi el departament d'informàtica. Va ser-ne el president durant 20 anys. El 2013 encara hi participava activament en recerca, sobretot en entorns virtuals[6] i visualització científica.[7]
En una entrevista de 2010[8] a la revista Wired, li van preguntar a Brooks "què considerava que era el seu major assoliment tecnològic", i va respondre "la decisió més important que vaig prendre fou canviar la sèrie IBM 360 d'un byte de 6 bits a 8 bits, permetent així l'ús de lletres minúscules. Aquest canvi es va propagar a tot arreu".
El 1995 es va publicar una edició de "20è aniversari" de The Mythical Man-Month amb quatre capítols addicionals.[9]
A més de The Mythical Man-Month[1] Brooks va escriure o coescriure molts llibres i articles[4] com Automatic Data Processing,[10] No Silver Bullet,[11] Computer Architecture,[12] i The Design of Design.[13]
Les seves contribucions a la interacció persona-ordinador es descriuen al web sobre pioners de l'HCI de Ben Shneiderman.[14]
Servei públic
[modifica]Brooks va ser membre de nombroses juntes nacionals i comitès del govern dels Estats Units.[15]
- Defense Science Board (1983–86)
- Membre, Artificial Intelligence Task Force (1983–84)
- President, Military Software Task Force (1985–87)
- Membre, Computers in Simulation and Training Task Force (1986–87)
- National Science Board (1987–1992)
Premis i honors
[modifica]En ordre cronològic:[15]
- Fellow, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1968)
- Premi McDowell per Contribucions Excel·lents a l'Art per Ordinador, IEEE Computer Group (1970)
- Computer Sciences Distinguished Information Services Award, Information Technology Professionals (1970)
- Guggenheim Fellowship per estudis sobre arquitectura informàtica i els factors humans dels sistemes informàtics, Cambridge University, Anglaterra (1975)
- Membre, Acadèmia Nacional d'Enginyeria (1976)
- Fellow, Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències (1976)
- Premi Pioner de la Informàtica, IEEE Computer Society (1982)
- Medalla Nacional de Tecnologia i Innovació (1985)
- Thomas Jefferson Award, Universitat de Carolina del Nord a Chapel Hill (1986)
- Distinguished Service Award, Association for Computing Machinery (1987)
- Harry Goode Memorial Award, American Federation of Information Processing Societies (1989)
- Membre estranger, Acadèmia Reial Neerlandesa de les Arts i les Ciències (1991)[16]
- Doctor Honorari de Ciència Tècnica, Institut Federal Suís de Tecnologia, ETH Zurich (1991)
- Medalla John von Neumann, Institute of Electrical and Electronics Engineers (1993)
- Fellow (initial inductee), Association for Computing Machinery (1994)
- Distinguished Fellow, British Computer Society (1994)
- Membre estranger de la Royal Academy of Engineering, Regne Unit (1994)
- Premi Allen Newell, Association for Computing Machinery (1994)
- Bower Award and Prize in Science, Franklin Institute (1995)
- CyberEdge Journal Annual Sutherland Award (April 1997)
- Premi Turing, Association for Computing Machinery (1999)
- Membre, Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (2001)
- Va rebre el premi Fellow del Museu d'Història de la Informàtica, per les seves contribucions a l'arquitectura informàtica, els sistemes operatius i l'enginyeria de programari.[17] (2001)
- Premi Eckert-Mauchly, Association for Computing Machinery and The Institute of Electrical and Electronics Engineers–Computer Society (2004)
- IEEE Virtual Reality Career Award (2010)
El gener de 2005 va dictar la Conferència Turing sobre "Col·laboració and Telecol·laboració en Disseny".
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 Brooks, Frederick P.. The mythical man-month: essays on software engineering. Reading, Mass: Addison-Wesley Pub. Co, 1975. ISBN 0-201-00650-2.
- ↑ 2,0 2,1 Fred Brooks al Mathematics Genealogy Project.
- ↑ Brooks, F. P. «The execute operations---a fourth mode of instruction sequencing». Communications of the ACM, 3, 3, 1960, pàg. 168. DOI: 10.1145/367149.367168.
- ↑ 4,0 4,1 Publicacions de Fred Brooks al servidor de bibliografia DBLP de la Universitat de Trier
- ↑ Shustek, Len «An interview with Fred Brooks». Communications of the ACM, 58, 11, 2015, pàg. 36–40. DOI: 10.1145/2822519. ISSN: 0001-0782.
- ↑ Brooks, Jr., Frederick P. «What's Real About Virtual Reality». Computer Graphics & Applications. IEEE, 19, 6, 1999, pàg. 16–27 [Consulta: 22 gener 2015].
- ↑ «IBM Archives - Frederick P. Brooks, Jr.». IBM. [Consulta: 6 agost 2010].
- ↑ Kelly, Kevin «Master Planner: Fred Brooks Shows How to Design Anything». Wired, 28-07-2010 [Consulta: 10 febrer 2011].
- ↑ «The Mythical Man-Month, A Book Review». [Consulta: 6 agost 2010].
- ↑ Iverson, Kenneth E.; Brooks, Frederick P. Automatic data processing: System/360 edition. Nova York: Wiley, 1969. ISBN 0-471-10605-4.
- ↑ Brooks, F. P., J. «No Silver Bullet—Essence and Accidents of Software Engineering». Computer, 20, 4, 1987, pàg. 10. DOI: 10.1109/MC.1987.1663532.
- ↑ Brooks, Frederick P.; Blaauw, Gerrit A. Computer architecture: concepts and evolution. Boston: Addison-Wesley, 1997. ISBN 0-201-10557-8.
- ↑ Brooks, Frederick P.. The Design of Design: Essays from a Computer Scientist. Reading, MA: Addison-Wesley Professional, 2010. ISBN 0-201-36298-8.
- ↑ «Encounters with HCI Pioneers - A Personal Photo Journal» (en anglès). [Consulta: 8 febrer 2016].
- ↑ 15,0 15,1 Home Page, Frederick P. Brooks, Jr.
- ↑ «F.P. Brooks». Royal Netherlands Academy of Arts and Sciences. Arxivat de l'original el 21 de juliol 2015. [Consulta: 17 juliol 2015].
- ↑ «Frederick P. Brooks — CHM Fellow Award Winner». Computerhistory.org, 30-03-2015. Arxivat de l'original el 2015-04-03. [Consulta: 30 març 2015].
Enllaços externs
[modifica]
Guardonats amb el Premi Turing | |
|---|---|
Perlis (1966) • Wilkes (1967) • Hamming (1968) • Minsky (1969) • Wilkinson (1970) • McCarthy (1971) • Dijkstra (1972) • Bachman (1973) • Knuth (1974) • Newell / Simon (1975) • Rabin / Scott (1976) • Backus (1977) • Floyd (1978) • Iverson (1979) • Hoare (1980) • Codd (1981) • Cook (1982) • Thompson / Ritchie (1983) • Wirth (1984) • Karp (1985) • Hopcroft / Tarjan (1986) • Cocke (1987) • Sutherland (1988) • Kahan (1989) • Corbató (1990) • Milner (1991) • Lampson (1992) • Hartmanis / Stearns (1993) • Feigenbaum / Reddy (1994) • Blum (1995) • Pnueli (1996) • Engelbart (1997) • Gray (1998) • Brooks (1999) • Yao (2000) • Dahl / Nygaard (2001) • Rivest / Shamir / Adleman (2002) • Kay (2003) • Cerf / Kahn (2004) • Naur (2005) • Allen (2006) • Clarke / Emerson / Sifakis (2007) • Liskov (2008) • Thacker (2009) • Valiant (2010) • Pearl (2011) • Micali / Goldwasser (2012) • Lamport (2013) • Stonebraker (2014) • Hellman / Diffie (2015) • Berners-Lee (2016) • Hennessy / Patterson (2017) • Bengio / Hinton / LeCun (2018) • Hanrahan / Catmull (2019) • Aho / Ullman (2020) • Dongarra (2021) • Metcalfe (2022) • Wigderson (2023) |
