Pacaner
El Pacaner (Carya illinoinensis) és un arbre de la mateixa família botànica que el noguer (Juglandaceae) originari del centre dels Estats Units.
Carya illinoinensis  | |
|---|---|
 Plantació de pacaners Lyndon B. Johnson National Historical Park | |
| Dades | |
| Font de | nou de pacana, oli de pacana i pacana |
| Planta | |
| Tipus de fruit | nou |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 62019622 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Plantae |
| Ordre | Fagales |
| Família | Juglandaceae |
| Gènere | Carya |
| Espècie | Carya illinoinensis (Wangenh.) K.Koch |
| Nomenclatura | |
| Basiònim | Juglans illinoinensis |
| Sinònims | Hicorius diguetii
|
.svg){kind=icon}
Descripció
modificaArbre monoic que pot superar els 30 metres d'alçada, caducifoli, fulles alternes i pinnades de fins a 70 cm de llarg. Flors de pol·linització anemòfila les masculines en forma d'ament de color verd les femenines en forma d'espiga. Els fruits es disposen en raïms i són oblongs de 6 cm de llarg i 3 cm d'ample.
Conreu
modificaNecessita prop de mil hores de fred (hores en què la temperatura ha estat per sota del llindar dels 7°C) per la qual cosa no pot conrear-se en climes tropicals. A l'hivern suporta temperatures per sota dels -20°C. No aguanta la secada, es fa en climes humits o en regadiu. Algunes varietats americanes són: Curtis, Frotscher, Moneymaker o Pabst. Arbre de creixement lent, tarda uns 10 anys a donar fruit però quan és adult pot donar 100 kg de nous. Viu molts anys.
Usos
modifica
Les nous del pacaner s'anomenen pacanes (pacana en singular)[1] i són comestibles (70% d'oli) i la fusta (pesant i dura) té molts usos en ebenisteria i com a combustible o fusta per fumar productes alimentaris.
L'oli de llavors del pacaner (en anglès: Cashew shell oil) és tòxic pels humans però hi ha estudis que indiquen que actua contra la càries dental.[2] L'oli de pacaner es fa servir per al tractament de la fusta i contra l'atac dels tèrmits, a més es fa servir com additiu als líquids dels frens en automoció.[3]
Referències
modifica- ↑ «Institut d'Estudis Catalans». Arxivat de l'original el 2011-04-29. [Consulta: 1r maig 2011].
- ↑ Masaki Himejima, Isao Kubo «Cashew oil may conquer cavities». Journal of Agricultural and Food Chemistry, 39, 2-1991, pàg. 418–421. DOI: 10.1021/jf00002a039.
- ↑ Daniel J. McConville «Cardolite saga in a nutshell». Chemical Week, 29-10-1997.
